CARTA OBERTA A LA SOCIETAT CONSUM. LEITE GORDO
Senyor Director, Òrgans de Direcció, Administració i Control, senyores i senyors cooperativistes: .
He llegit que han disposat eliminar el valencià, també el català, de l’etiquetatge de les seues marques blanques, renunciant amb aquet fet, per si quedava algun dubte a la valencianía de l’empresa. Mes no es aquet el subjecte que vull tractar. És el de la llengua.
Com a empresa estan en el seu dret, com a cooperativa, no ho sé. Deduix que també. Però, és necessari?
Continue llegint i lleig, que el fan amb la intenció d’una millor llegibilitat. És clar que si no més figura en una llengua, les lletres poden ser majors i per tant, més assequible la lectura. Ho admet.
Lleig també que estan presents a Murcia, Castilla-La Mancha, Andalusia i a l’Aragó. Pot ser en aquells indrets no tinguen molt interès en conèixer com es diu la dacsa en valencià. Pot ser. Però torne a preguntar: és necessari?
Senyores i senyors directius, l’etiquetatge va mes enllà, encara que també, de la qüestió emocional del natiu a poder llegir la composició del que menja i del que beu en la llengua dels seus avant-passats, que continua, en molts casos essent la seua pròpia.
No el creuran, mes hi ha gent que tot en prenent el desdejuni, en lloc de mirar la tele, per fortuna, per avorriment o per vertader interès, peguen, encara que siga una ullada i dos si son petites al paper ple de colors que abraça l’ampolla de llet o a la impressió de l’embalatge dels bescuits.
Si és valencià-parlant pot contrastar alguns dubtes. Si no ho és pot crear interès per la llengua, per mil raons, per eixample, perquè el nostre curiós lector d’etiquetes es troba amb el mot julivert. És bonic aquet nom ¿Que voldrà dir? Ah, “es perejil”. Curiosa llengua el valencià… Pot ser que hagem captivat un simpatitzant de la nostra llengua.
L’etiqueta es converteix així en vehicle, no diré de cultura amb majúscules, però si de difusió de la llengua.
I ara ve l’enigma “Leite Gordo” aquet escriptor d’estar per casa, començà estudiar portuguès per causa de les etiquetes que arribaven bilingues: castellà-portuguès. Leite Gordo vol dir llet completa. I el va trobar simpàtic.
Aquesta carta termina com va començar: Senyor Director, Òrgans de Direcció, Administració i Control, senyores i senyors cooperativistes, es necessari?
Joan Perfavor
Un valencià de Teruel (*)
(*) Ho sent molt, però no puc escriure Terol.
P.D. Després de tindre conclosa esta carta, rep dos articles de marca blanca de Consum. Contra les meues expectatives, més ambicioses, no més el nom del producte esta subtitulat al valencià. ¡La composició no! Per tant en mes molt motiu: Senyor Director, Òrgans de Direcció, Administració i Control, senyores i senyors cooperativistes, es necessari?