La Parra, encontre de cultures
Pareix ser que tots els veïns de tot arreu: d’Espanya, de Tabarnia, de la Catalunya Separatista…, estan, estem contaminats pel síndrome: Villatripas de Arriba, Villatripas de Abajo. I a l’Horta Nord, on el metro, antic trenet, es resisteix, gràcies a la crisi a fer-se soterrar, perquè es vocació seua ser aeri i recórrer i ser testimoni… De que les ratlles que separen els terminis son virtuals, administratives o de mala idea. Puix bé, eixa bel·ligerància antiga entre Burjassot i Godella, trobem que va diluint-se. Però als anys huitanta pareix ser que era més manifesta.
Tot allò dit, hi havia una zona franca, un lloc amable on el diàleg brotava espontani entre taules veïnes. Perquè malgrat la OMS, la ingesta en bona companyia de destil·lats diversos, macerats de maltes i fermentats del raïm, te efectes secundaris prou interessants; greixen la conversa
El lloc dit La Parra, evolució d’una alqueria de segles passats, és actualment i des de fa la tira, la primera casa del nucli urbà de Godella entrant des de l’horta pel Camí Vell de Godella. I des dels anys 80, bar-terrassa i ara, sense dubte, espai gastronòmic prou interessant tot l’any.
En aquells temps inicials i iniciàtics, el mestissatge urbà era possible i allò, en veritat sí que era un vertader encreuament de cultures. A banda de la gent del poble, perquè es important fidelitzar-les, era freqüentada pels moderns de Campo Olivar, alguns progres de Valencia i en el que ens interessa en este estudi, alguns aventurers de Burjassot. D’esta ciutat que un dia fou poble, acudien fonamentalment dos grups: Un, els intel·lectuals, gauche divine; desprès he aprés que alguns d’ells, son d’una certa dreta il·lustrada. Dos, un grup inclassificable, més poble, diríem més aspre.
Els productes estrela eren: la Voll Damm, cervesa de dia, copa de nit; el whisky Ballentines, també dit “Balencianes” i el cubata de Bacardi que invariablement havia de esser de cocacola, marca Coca Cola.
Aquesta elecció de marques, deduïm que més que una estricta opció de gustos, eren senyes de identitat; signes externs d’una certa pertinença a un grup determinat.
De aquelles trobades, perquè trobades foren, eixí algun matrimoni i amistats intermitents i fidels, més que per la freqüència, per la forta lligació que el temps no ha aconseguit desenllaçar.
Fruit d’aquella cohabitació en el passat i de fortuïts i nous encontres en el present, s’ha gestat l’esdeveniment literari que ara presentem. Un escriptor assimilat godellenc a més de valencià de Teruel, de la mà d’una associació cultural de Burjassot presentaran en comú el llibre del primer, Cuentos Arquitectónicos a la Casa de Cultura de Burjassot el proper dijous 26 d’abril de 2018 a les 19,30h..
Us esperem. Gent d’aquell temps i d’aquests; gent de les dues vores.
Joan Perfavor